Reportatge:
Una visita ràpida a la música outsider
Però no només això, els professionals de la cultura i de la música ja no reben tantes ajudes, ni subvencions. A més cal afegir-hi el panorama actual: atur, crisi, precarietat.
Pel que fa als músics, aquesta situació, ha comportat que els sigui més difícil poder tocar dalt d’un escenari o en una petita sala de concerts. Per tant, cada cop hi ha més artistes que passen a tocar al carrer. Però els ajuntaments no els hi posen gens fàcil. Les últimes mesures preses han actuat de filtre per aquesta forma d’expressió lliure, gratuïta i sobretot cultural.
És per això que hem volgut conèixer més de prop la situació que viuen aquests artistes que sovint passen desapercebuts quan anem al metro, però hi són i col•laboren en el nostre dia a dia, en que els carrers tinguin el color que tenen quan hi passegem.
Són temps difícils per tothom. També per a la música. L’estiu del 2012 el govern del Partit Popular va decidir augmentar l’IVA de la cultura, passant del 8 al 21%. Això va comportar una sèrie de conseqüències catastròfiques pel món cultural: els cinemes ja no s’emplenen els dissabtes, tampoc les sales de teatre.
'Cada cop hi ha més músics al carrer'
'Petites històries guardades dins nostre'
I és que són moltíssimes les formes d’expressió culturals que es poden percebre al carrer. Qui no ha baixat mai del metro cantant la cançó que el músic del vagó tocava entusiasta una vegada i una altra? Qui no s’ha parat mai en una cantonada per sentir com un artista interpretava aquella cançó desconeguda per nosaltres, però que creiem que sona bé? Tots tenim petites històries guardades a dintre nostre, on els músics en són un personatge important.
'En dèficit musical'
La situació econòmica està molt malament per tots, i els músics no en són una excepció. Potser alternatives com la nostra aconseguiran fer difusió de la seva activitat i ja no passaran tan desapercebuts, tan de bo ajudem en el seu reconeixement i valoració. Considerem que una ciutat només és una ciutat quan es permet fer arribar totes les formes d’expressió cultural possibles als seus ciutadans, quan amb iniciatives desinteressades els carrers s’omplen de música i de color, quan la música assoleix la seva màxima expressió de llibertat. Des del carrer del ritme de Barcelona donem suport a aquesta forma d’expressió gratuïta, natural, cultural i essencial, i animen als músics que, tot i els temps que corren, no s’ha de tirar la tovallola.